Fortuna

«Quina novel·la més radiant, profunda i commovedora.»

«És intricada, atrevida i ens sorprèn constantment. La mateixa prosa de Díaz manté una distància asèptica, independentment del narrador. Gran part del plaer de la novel·la deriva de la seva imprevisibilitat, del seguit de sorpreses que anem trobant a cada part.»

«Les úniques certeses que tenim són la genialitat de Díaz i que el llibre és d’un valor incalculable. És un trencaclosques elegant i irresistible executat a la perfecció.»

«Commovedora. El gran tema de Díaz és l’enorme capacitat del americans per crear mites.»

«A Fortuna tot és al seu lloc. Com si fossin quatre diorames exquisits, Díaz ha muntat aquestes històries amb una gran precisió. És un tractat molt accessible sobre el poder de la ficció. Aquesta novel·la, que és sense cap mena de dubte intel·ligent i sofisticada, no només reflecteix la veritat, sinó que ens ajuda a entendre-la més bé.»

«Fortuna és una novel·la gloriosa sobre imperis i esmenes, marits i esposes, fortunes esbalaïdores i misèria inefable. Díaz teixeix una gran paràbola relacionant sexe i poder, causes i complicitats. Però Fortuna és, sobretot, un llibre que no es pot parar de llegir, ric en dobles sentits i de prosa elegant, entretingudíssim.»

«Amb una gran habilitat i servint-se de múltiples veus, la construcció creativa de Díaz ens ofereix una visió intrigant dels rols ocults que exerceixen les dones servils.»

«És un testimoni de l’atreviment i l’hàbil astúcia de Díaz com a escriptor: acabes el llibre pensant que, si la veritat és l’objectiu, val més confiar en un novel·lista que en un banquer.»

«Hernán Díaz ha fet una novel·la fascinant i lluminosa, d’aquelles que es mereixen almenys una relectura. Es tracta d’un relat que és com una matrioixca polifònica, que d’alguna manera evita trucs i faramalla, i aconsegueix mirar-se des de tots els angles, exposant-se a l’autoengany tot i que intenta guanyar-se la nostra confiança.»